Vés al contingut

Partit Popular de les Illes Balears

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Popular de les Illes Balears
Dades
Nom curtPP Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització regional del Partit Popular
grup parlamentari Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme
democràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta
dreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 gener 1989
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMargalida Prohens Rigo (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Modifica el valor a WikidataMargalida Prohens Rigo Modifica el valor a Wikidata
Part dePartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Parlament de les Illes Balears (2023)
25 / 59
Consell Insular de Mallorca (2023)
13 / 33
Consell Insular de Menorca (2023)
6 / 13
Consell Insular d'Eivissa (2023)
8 / 13
Congrés dels Diputats (2019)
2 / 350
Senat espanyol (2019)
3 / 262 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webppbalears.es Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Partit Popular de les Illes Balears (PPB)[1] és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.

Història

[modifica]

Ha estat el partit hegemònic a les Illes Balears des de les eleccions al Parlament de les Illes Balears del 1983, fins a 1989 com AP, i ha ostentat la Presidència de les Illes Balears des d'ençà, amb l'excepció de la cinquena legislatura (1999-2003), la setena (2007-2011) i la vuitena (2015-2019).

També ha governat molts anys als tres Consells Insulars, el de Menorca, Mallorca i les Pitiüses i a molts de municipis de les Illes Balears, entre ells la capital, Palma, encara que des del 2007 un pacte progressista l'apartà del govern local.

Des de l'11 de setembre de 2009 fins al juliol de 2015, el president del partit fou el batle de Marratxí i fins aleshores vicepresident de PP, José Ramón Bauzá. Després de les eleccions autonòmiques de 2015, Bauzá va dimitir del seu càrrec de president del partit i Miquel Vidal Vidal fou elegit president interí fins que se celebrés el congrés regional del partit.[2] Han estat presidents del partit amb anterioritat Gabriel Cañellas, Joan Huguet,[3] Joan Verger,[4] Jaume Matas i Rosa Estaràs.

Existeix dins el partit una difusa línia de pensament que alguns anomenen regionalista representada per dirigents com Pere Rotger, Joan Rotger i Joan Verger. Per altra banda, el corrent més espanyolista tindria com a màxim exponent Carlos Delgado.

Presidents populars del Govern de les Illes Balears

[modifica]
Imatge Nom
(Naixement–Mort) 		Mandat
Inici Fi Durada
Gabriel Cañellas i Fons
(1941–) 		10 de juny
1983 		1 d'agost
1995 		12 anys, 52 dies
Cristòfol Soler i Cladera
(1956–) 		1 d'agost
1995 		18 de juny
1996 		322 dies
Jaume Matas i Palou
(1956–) 		18 de juny
1996 		27 de juliol
1999 		7 anys, 316 dies
27 de juny
2003 		6 de juliol
2007
José Ramón Bauzá Díaz
(1970–) 		18 de juny
2011 		30 de juny
2015 		4 anys, 12 dies
Margalida Prohens Rigo 6 de juliol de 2023 - -

Altres dirigents destacats

[modifica]

Resultats electorals

[modifica]

Parlament de les Illes Balears

[modifica]
Eleccions Vots % Escons +/- Govern Candidat
1983 110.922 35.55
21 / 59
 Nou Minoria Gabriel Cañellas
1987 123.044 37,22
25 / 59
 Augment 4 Coalició (AP-UM)
1991[a] 160.512 47,32
31 / 59
 Augment 6 Coalició (PPB-UM)
1995 168.156 44,77
30 / 59
 Disminució 1 Majoria Cristòfol Soler
1999 160.545 44,01
28 / 59
 Disminució 2 Oposició Jaume Matas
2003 190,562 44,70
29 / 59
 Augment 1 Majoria
2007 192,577 46,02
28 / 59
 Disminució 1 Oposició
2011 194.861 46,36
35 / 59
 Augment 7 Majoria José Ramón Bauzá
2015 123.183 28,52
20 / 59
 Disminució 15 Oposició
2019 95.295 22,20
16 / 59
 Disminució 4 Oposició Biel Company
2023 161.267 35,79
25 / 59
 Augment 9 Minoria Margalida Prohens
  1. ↑ Coalició electoral amb Unió Mallorquina.

Congrés dels Diputats

[modifica]
Congrés dels Diputats
Any Vots % Escons ± Pos.
1977 28.472 9,07
0 / 6
 Nou 3r
1979 27.554 9,21
0 / 6
 = 3r
1982 134.444 37,94
3 / 6
 Augment 3 2n
1986 117.007 34,56
3 / 6
 = 2n
1989 140.163 41,02
3 / 6
 = 1r
1993 191.461 46,81
4 / 7
 Augment 1 1r
1996 194.859 45,58
4 / 7
 = 1r
2000 214.348 54,69
5 / 7
 Augment 1 1r
2004 215.737 46,79
4 / 8
 Disminució 1 1r
2008 208.246 44,54
4 / 8
 = 2n
2011 217.327 50,50
5 / 8
 Augment 1 1r
2015 140.640 29,30
3 / 8
 Disminució 2 1r
2016 163.045 35,40
3 / 8
 = 1r
2019 (I) 87.352 17,00
1 / 8
 Disminució 2 4t
2019 (II) 103.722 23,07
2 / 8
 Augment 1 2n
2023 178.715 35.64
3 / 8
 Augment1 1r

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Partit Popular Balear (PPB)
  2. ↑ [1]
  3. ↑ La direcció del PP ajorna la crisi de les Illes a la celebració del Congrés (castellà)
  4. ↑ Verger presideix la nova Executiva balear, dominada pels canyellistes (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_de_les_Illes_Balears&oldid=33446418»